Juntament amb l’Església de Sant Llop i l’escola conforma el nucli d’Hortsavinyà.

Aquest edifici, anomenat l'Hostal Vell, va ser remodelat per la Diputació de Barcelona l'any 1997 per destinar-lo a centre d'informació del parc.

L’horari d’obertura és de dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h.

Per més informació podeu consultar a la web de la Diputació de Barcelona clicant AQUÍ

Juntament amb el Centre d’Informació del Parc i l’escola conforma el nucli d’Hortsavinyà.
Està documentada des de l’any 1080 com a església paroquial de Santa Eulàlia (la patrona d’Hortsavinyà).
La façana és barroca i la capella original era romànica, però posteriorment va ser modificada i ampliada, de manera que l’aspecte actual de l’edifici data de l’any 1772. Durant la guerra civil l'església va ser saquejada i es cremaren tots els objectes de culte, excepte la imatge de Sant Llop que va ser amagada per uns veïns.
És creença antiga que la trobada inesperada amb un llop pot fer emmudir la gent sempre i quan el llop vegi abans a la persona, perquè sí és la persona qui veu primer el llop, és aquest qui queda mut.

Això explica que l’aigua de la Font de Sant Llop, situada entre l’Hostal Vell i l’Església d’Hortavinyà, avui soterrada, fos tinguda com a bon remei per als problemes de veu’.

•Daniel Rangil, del llibre Històries i Llegendes de l’any vuit•

Aquesta ermita va ser construïda el segle XVIII. L’ermita està situada en un petit pla en un collet, fent com de placeta.

Segons el filòleg Joan Coromines, una “erola” és una plaça, de manera que la marededéu hauria pogut prendre el nom de l’emplaçament.

Es tracta d'un dels tants recursos que antigament aprofitaven els hortsavinyencs. En aquest forn es realitzava la cocció de roques carbonàtiques per transformar-les en calç viva. Aquesta calç era aprofitada com a desinfectant, plaguicida, conservador d'aliments, per fer morter en les construccions, per pintar parets...

Aquest tipus de construccions fetes amb pedra, en deixar de ser actives, ràpidament són deteriorats per la vegetació, però aquest es conserva sencer i en molt bon estat.

L’alzina és l’arbre més abundant del Montnegre, i just aquí, a pocs minuts de Can Pica, és on en podem veure els exemplars més grans.

Antigament hi havia hagut quatre alzines centenàries, però la més grossa fou abatuda per un llamp l’any 1996, i l’únic que en queda són els primers metres del tronc. A més, quan va caure ho va fer sobre una segona alzina, la qual va quedar força perjudicada. Així, actualment només es conserven dues alzines en bon estat.

Es tracta d’un pollancre de dimensions considerables situat just a sota de Can Pica.

El Roure de Santa Maria fou declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1990, però després del temporal de neu i vent que hi hagué el gener de 2010, es va trencar i va caure. Actualment es poden veure Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació, i l’any 2012 s’en va plantar una rèplica.
L’ermita de Santa Maria és un edifici del segle XIX, i després que quedés enrunada, l’any 2009 va ser consolidada amb l’aspecte que veiem actualment.
Seguint per un caminet que surt de davant de l’ermita, podrem veure la boníssima i fresca aigua de la font de Santa Maria.

Juntament amb la seva rectoria, ca l’Auladell i l’Hostal, formen el cor del que fou l’antic poble de Montnegre.

El lloc és esmentat el 1022 i l’església fou inicialment la del castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció. Abans de la Guerra Civil fou absorvida per Sant Celoni.

L'església actual és obra dels segles XVII-XVIII, d'una sola nau i dues capelles a cada costat, i una senzilla portada coronada per un massís campanar de torre que ocupa tota l'amplada.

La carena del Montnegre és un refugi extrem per alguns ecosistemes de muntanya mitjana, ecosistemes que es veuen afavorits per la pluviositat anual, leis boires freqüents i el sòl profund i ric. Tot i que al Montnegre el bosc és dominat per les alzines, aquí podem passejar enmig de rouredes dominats per roures de fulla gran i també amb força individus de roure africà.

En alguns indrets es poden observar també claps excepcionals de faigs, tot i estar fora de la seva distribució. Les avellanoses també hi han trobat el seu espai, a les bagues, juntament amb altres roures, castanyers, alzines, trèmols, i en menor abundància, grèvols i cirerers.

Des de sobre el rocam granític del mirador del Rocatell, se'ns ofereixen unes increïbles vistes del Montseny i la conca del Tordera.

Can Pica està a 20 minuts de Tordera. És el municipi més extens del Maresme, i Hortsavinyà en forma part.
La Festa Major té lloc el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Altres esdeveniments a tenir en compte són l’aplec de Sant Ponç (l’11 de maig) i la Fira del Ram.
Cal destacar-ne també el mercat de Tordera, d'arrels centenàries i amb una mitjana d'uns 40.000 visitants setmanals, que es celebra cada diumenge de l'any pel matí. A més, les botigues de Tordera també estan obertes durant el matí de diumenge. El mercat disposa de diferents punts de pàrquing per a vehicles i autocars.

Des de Can Pica es pot gaudir de la visita a diferents pobles de l’Alt Maresme i les seves platges: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda, Calella, Sant Pol...
Més a l’interior, destacar també la proximitat amb el poble de Sant Cebrià de Vallalta (a 30 minuts), on té lloc la Fira i Diada de la Maduixa de la Vallalta, on es podran degustar les maduixes del Maresme, collides el mateix dia, sense que hagin patit un transport i en el seu punt òptim de maduració, és un plaer que ens permet gaudir d’un dels gustos i aromes més arrelats a la nostra comarca. La propera edició tindrà lloc el 24/04/2016.

Can Pica està també siuada a 35 minuts de Blanes, es tracta de la primera població de l’extrem meridional de la Costa Brava, més concretament, a la Roca de Sa Palomera.
La Festa Major cau en l'última setmana de juliol, durant la setmana de Santa Anna i dura 8 dies. Durant aquesta setmana cada any s'hi celebra el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava, un dels més importants d’Europa.
En destaquem el Jardí Botànic MariMurtra, el Jardí Botànic de Pinya de Rosa, Castell de Sant Joan, l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, diverses ermites de Blanes que contornegen tota la població i s’ubiquen a les crestes dels turons, el Passeig del Mar, platges i cales, entre molts d’altres llocs d’interés.

En aquesta població es pot visitar el Museu de la Pagesia, situat en una masia rural catalana, i on es podran veure des de mobles de fabricació compresa entre els segles XVII, XVIII i XIX, diferents tipus d’eines del camp o molins utilitzats en la vida al camp. S’hi poden fer tant visites guiades, com sense guia o concertades.